Aquesta setmana us portem una teoria musical relacionada amb el Claustre del Monestir de Sant Cugat. Si en vols saber més i conèixer l’autor d’aquesta teoria, ho podràs esbrinar en les següents línies. En altres paraules, avui us parlarem de Marius Schneider i la teoria musical dels capitells del Claustre del Monestir de Sant Cugat.
Marius Schneider i el Claustre de Sant Cugat
La fascinació que produeix el Claustre romànic de Sant Cugat ha generat diverses teories que busquen interpretar de manera unitària el repertori iconogràfic dels seus capitells. D’entre tots els autors que han treballat en aquesta línia, trobem que una de les lectures simbòliques més suggestives és la que va desenvolupar l’etno-musicòleg alemany Marius Schneider a mitjans del segle passat.
Per aquest estudiós, el sentit del conjunt de capitells del claustre estaria directament relacionat amb la música medieval i amb la teoria del símbol com a ritme de la Creació. En les seves pròpies paraules: “El símbol és la manifestació ideològica del ritme místic de la creació i el grau de veracitat atribuït al símbol és una expressió del respecte que l’home és capaç de concedir a aquest ritme-símbol”. Acceptant aquesta visió, resulta plausible plantejar-se la possibilitat d’interpretar els capitells del claustre santcugatenc com una gran partitura feta de pedra. I això és el que va fer Schneider.
Schneider, creador de la teoria musical del Claustre de Sant Cugat
Tot plegat pot semblar una idea molt extravagant, però Marius Schneider no era un qualsevol, sinó que ha estat un dels grans simbòlegs del nostre temps i un acadèmic molt reputat. Durant els anys quaranta i cinquanta del passat segle va residir a Barcelona i va treballar a l’equip del “Anuario Musical”, que era l’orgue d’expressió del “Instituto Español de Musicología del Consejo Superior de Investigaciones Científicas”. També va donar classes de musicologia a la Universitat de Barcelona i, de manera més personal, va ser mestre del poeta y també simbòleg Juan Eduardo Cirlot.
L’origen musical dels animals símbol, obra i teoria de Marius Schneider
Pel que fa al nostre Claustre, Schneider va estudiar-lo dins del seu llibre fonamental “El origen musical de los animales símbolo” (1946). En aquesta obra s’exposen i apliquen les seves visions essencials sobre les correspondències místiques i l’analogia musical. Schneider accepta que tota la Creació canta, doncs és vibració i ritme i, en conseqüència, símbol.
Dins d’aquesta visió de l’univers, les pedres també canten i guarden memòria activa de la creació, de manera que les escultures són música petrificada. Així va quedar exposat dins del seu llibre Le chant des pierres. Etudes sur le rythme et la signification des chapiteaux dans trois cloitres catalans de style roman.
Anàlisi dels Claustres del Monestir de Sant Cugat i la Catedral de Girona.
Aquesta idea va ser treballada de manera pràctica utilitzant el claustre de la Catedral de Girona i el del Monestir de Sant Cugat, el qual va ser visitat per Schneider l’any 1944. L’estudiós va establir de seguida les connexions convenients entre les figures animals dels capitells i la música basant-se en els sistemes musicals de Sârgadewa. En altres paraules: als capitells Schneider els hi va aplicar els principis dels sons hindús sa, ri, ga, ma, pa. dha, ni, una notació musical contemporània al Claustre. És a dir, a cada nota se li va assignar una veu animal, tal com fa la tradició hindú.
Notes musicals i animals del bestiari hindú als Capitells del Claustre de Sant Cugat
El sistema, òbviament, no quadrava del tot, ja que certs animals del bestiari musical hindú no estan presents als capitells del Claustre. Així doncs, Schneider va buscar els paral·lels simbòlics cristians-occidentals de les figures medievals hindús. Aquestes correspondències entre les figures orientals i les cristianes van establir-se partint de les obres Harmonia Mundi i Musurgia Universali de Athanasius Kircher, un jesuïta del segle XVII.
Al final, considerant també les formes vegetals i geomètriques i el sentit solar de deambulació del Claustre, Schneider va trobar unes notes als capitells que es corresponien (majoritàriament) amb les d’un himne de la litúrgia mossàrab del segle VII dedicat al sant màrtir Cugat. A aquesta partitura se li van afegir posteriorment notes musicals, unes notes que encaixaven més o menys bé amb les que Schneider va trobar als capitells.
Hipòtesi o teoria musical de Schneider?
Com és natural, aquesta forma d’interpretar el claustre ha estat molt discutida i té molts detractors doncs, certament, algunes correspondències semblen una mica forçades. Amb tot, forma part de la historia cultural del nostre Claustre i mereix ser exposada, més encara quan la teoria d’aquest musicòleg alemany ha estat motiu d’una extraordinària publicació italiana recent on totes aquestes qüestions queden matisades i ampliades de manera més acurada i acadèmica: Melodie di pietre. Il quadratoclaustrale e il disegno di Sant Cugat, de Adriana Rossi.
A partir d’aquí ja coneixeu les teories musicals del musicòleg alemany, està al vostre abast decidir a títol personal si les dades presentades es tracten d’una hipòtesi no corroborada o d’una teoria amb proves empíriques que demostren la seva certesa. Què en penseu vosaltres de Marius Schneider i la teoria musical dels capitells del Claustre del Monestir de Sant Cugat?
