En aquest post trobareu totes les informacions i curiositats sobre la vida i oficis dels monjos al Monestir de Sant Cugat, no perdeu ni un moment en anar a conèixer el modus vivendi dels habitants del conjunt monàstic de Sant Cugat.
Monestir de Sant Cugat
El Monestir de Sant Cugat és conegut com una joia de l’art romànic a nivell escultòric i arquitectònic, una autèntica peça única del patrimoni artístic medieval. En aquest ambient únic els monjos que es regien per la regla de Sant Benet tenien una sèrie de deures i obligacions que havien de complir segons el seu rol dins el conjunt monàstic.
La regla de Sant Benet
Com sabeu el Monestir de Sant Cugat és una congregació que segueix la regla de Sant Benet. El monjo italià Sant Benet de Núrsia va escriure entre els anys 534-550 un codi legal-religiós que es coneix com “La Regla de sant Benet”. Es tracta d’una obra que estableix les bases de la vida monàstica i que serà el referent fonamental de tots els cenobis d’occident. Les directrius del text privilegien la pregària personal per tal de tenir una comunicació més íntima amb Déu i conduir al monjo a una més gran perfecció interior. Predica igualment les virtuts de la humilitat, el renunciament a un mateix i la caritat.
Tot i que el seu autor desenvolupa 73 normes concretes i precises que articulen tota la vida monàstica, apunta també que totes elles són revisables i es presten a matisos diversos per part l’autoritat del monestir: l’abat. Aquest sap com s’han d’aplicar concretament la llei en funció del tarannà concret de cada Monestir. L’únic que no s’ha de perdre de vista és l’essència de la Regla, que consisteix a viure en pau, treballar i resar.
La jornada d’un monjo
La jornada del monjo es basava en 8 hores litúrgiques, que es feien aproximadament cada 3 hores. Aquesta divisió del temps es basa en la interpretació del Salm V que diu “set vegades al dia et alabaré” i “a mitjanit em llevaré per donar-te les gràcies”. El moment de les oracions es comunicava mitjançant el toc de les campanes. Els horaris són definits a l’època medieval en funció de la longitud estacional del dia. Les hores es podien mesurar amb rellotges de sol, aigua o sorra.
Es començava cap a mitjanit, amb el servei de les matines, seguit per unes hores mes de descans abans de l’ofici laudes. Després, a l’aurora, es resava l’hora prima (primera hora del dia, quan surt el sol). En acabar aquesta oració els monjos es reunien a la sala capitular per tal de rebre les consignes i ordres per a la jornada i discutir els assumptes propis del dia.
També hi havia temps per les activitats personals com ara la lectura o el treball artesanal fins a l’ofici de tercera per continuar després amb altres treballs. Cap a migdia deien l’ofici de sexta i menjaven. Després els monjos es podien retirar fins a l’ofici de nones. Després d’aquest ofici es feien normalment els treballs a l’hort i d’altres serveis fins que la comunitat es reunia per les vespres. A continuació, es resaven les completes i en acabar anaven a dormir per aixecar-se aviat per a les matines. I així dia rere dia.
El Costumari de Sant Cugat i els càrrecs monàstics
Tenim informació sobre la vida dels monjos benedictins de Sant Cugat al s. XIII gràcies a l’abat Ramon de Banyeres, que va encarregar l’escriptura d’un Costumari. La coordinació i la major part de la redacció de l’obra recau a la figura del monjo Pere Ferrer, qui va entregar el manuscrit l’any 1224 després de tres anys de treball.
És un document que exposa amb força detall tots els aspectes de la vida monàstica. Ens relata la vida d’una comunitat d’uns 30 monjos i dels diferents càrrecs que tenien. Tot seguit desenvolupem alguns dels més importants:
Abat
El nom abat ve de l’hebreu “abba” que significa pare. Aquest és el càrrec més alt per un monjo, el qual era escollit per votació entre tot el cenobi. L’abat és responsable del conjunt monàstic i el guia de tots monjos. Les seves principals funcions són: direcció dels actes litúrgics, reunió diària amb els monjos a la sala capitular per repartir les feines diàries, donar penitències i ordenar els novicis. També són les seves responsabilitats auditar els comptes (interns i de les pabordies) i fer contractes d’establiments de terres, així com nomenar clergues de les esglésies dependents i controlar-les.
Prior
És l’assistent de l’abat i, en la seva absència, ocupa el seu lloc. Però no pot firmar contractes, ni beneir les lectures, drets reservats exclusivament a l’abat.
Paborde
El paborde és el monjo encarregat de determinades terres del monestir. A Sant Cugat hi havia quatre Pabordies: la del Vallès o major, la del Penedès, la del Palau (zona Montseny) i la del Llobregat. Els pabordes administren les terres, i amb els diners recaptats han de proveir necessitats de la comunitat de monjos (com proporcionar menjar, pagar els criats, o administrar el forn de pa) per uns mesos concrets. L’abat distribuïa les responsabilitats entre les pabordies. Tot i que el paborde major s’encarregava d’administrar justícia i gestionar els assumptes econòmics de la vila de Sant Cugat, aquest acostumava a tenir un vicari civil que s’encarregava dels assumptes menors i més quotidians.
Sagristà
El sagristà administra les robes, les cordes i les campanes, l’oli i la cera, i els calzes i l’encens.
Cambrer
Ha de proveir els monjos amb tovalloles, bacins, i navalles per la higiene, i a més a més donar-los cada dos anys una pellissa de llana i una túnica. També hi havia, entre altres, un almoiner, cellerer, reboster, infermer, xantre o preceptor, mestre d’escola i un refetorer, que s’encarregava d’habilitar el menjador (o refetor) perquè no hi faltés de res.
El monjo italià Sant Benet de Núrsia va escriure entre els anys 534-550 un codi legal-religiós que es coneix com “La Regla de sant Benet”. Es tracta d’una obra que estableix les bases de la vida monàstica i que serà el referent fonamental de tots els cenobis d’occident. Les directrius del text privilegien la pregària personal per tal de tenir una comunicació més íntima amb Déu i conduir al monjo a una més gran perfecció interior. Predica igualment les virtuts de la humilitat, el renunciament a un mateix i la caritat. Tot i que el seu autor desenvolupa 73 normes concretes i precises que articulen tota la vida monàstica, apunta també que totes elles són revisables i es presten a matisos diversos per part l’autoritat del monestir: l’abat. Aquest sap com s’han d’aplicar concretament la llei en funció del tarannà concret de cada Monestir. L’únic que no s’ha de perdre de vista és l’essència de la Regla, que consisteix a viure en pau, treballar i resar.
Fins aquí el post de vida i ofici dels monjos, heu après coses noves i interessants?
