En aquest post et descobrirem la vida i obra del mestre del romànic català Arnau Cadell, cèlebre per ser uns dels primers artistes medievals reconegut amb nom i cognoms. Et convidem a seguir llegint per conèixer la firma i l’autoretrat del mestre a un dels capitells més singulars del Claustre romànic de Sant Cugat.
Arnau Cadell, artista del romànic nascut a finals del s. XII, va ser un actiu escultor entre 1180 i 1221. Arnau Cadell o Arnalli Catelli és un dels noms clau per a la història del Monestir. Mestre escultor, va dirigir les obres dels claustres romànics de la Catedral de Girona i del Monestir de Sant Cugat. La direcció de les obres dels conjunts monàstics, implicava que el mestre també tenia capacitats d’arquitecte, i que passaria a la història com uns dels primers artistes catalans amb nom i cognoms, convertint-se així en la primera veu individual de l’artesania romànica catalana.
Durant l’època medieval, els noms dels artífexs i mestres no eren importants ni esmentats. En canvi, tenien molta més rellevància els tallers o escoles que portessin a terme l’execució material de les obres, encara que no deixaven la seva signatura de forma intrínseca, sinó la seva empremta de manera indirecta; a partir de les característiques pròpies que exposaven en l’obra realitzada, fent diferenciables així a cada escola o taller. Cal destacar, que sí que era habitual la representació dels noms de destacats eclesiàstics contemporanis a les obres, que s’han interpretat com als “promotors” d’aquestes.
Cerca el capitell més singular del monestir!
Autoretrat i signatura de l’escultor Arnau Cadell
Una de les obres més destacades del mestre escultor, dins el Monestir de Sant Cugat, és el seu Claustre romànic. El Claustre es caracteritza per estar decorat amb 144 capitells únics on es representen escenes de l’Antic i el Nou testament i altres temes molt variats com: grius, monjos, danses, sirenes i personatges amb motius entre d’altres. Us proposem la visita al Monestir, on podreu accedir al Claustre i començar la cerca d’un capitell singular; la vostra fita és un capitell situat a la galeria oriental, en el qual es representa un autoretrat del mestre medieval. Si observeu el capitell, podreu apreciar una representació d’un mestre escultor vestit amb una túnica curta cenyida a la cintura, assegut en un tamboret i tallant un capitell mentre un monjo l’assisteix portant-li alguna cosa per beure o per menjar. Com podreu observar, la figura de l’escultor es conserva mutilada, ja que li manquen el cap, l’avantbraç i la mà esquerra.
Un cop hàgiu trobat i analitzat el capitell del qual parlem, podem contemplar al seu mateix costat una inscripció en majúscules on es pot llegir: «HEC EST ARNALLI / SCULPTORIS FORMA CATELLI / QUI CLAUSTRUM TALE / CONSTRUXIT PERPETUALE», que significa: “Aquesta és la figura de l’escultor Arnau Cadell, qui va construir aquest claustre per a la perpetuïtat”. La inscripció fa referència i es relaciona directament amb el capitell que heu cercat prèviament. Un altre aspecte important de la inscripció a conèixer és que es localitza en el seu lloc original, i si us hi apropeu, podreu apreciar que es troba en molt bon estat de conservació i encara manté restes importants de policromia. Encara és possible observar els traços de pintura roja dels marcs i renglons, juntament amb el color vermell i negre de les lletres gravades. La combinació del text amb la imatge en pedra ens ofereix un fet de caire històric, doncs ens trobem davant de la primera autorepresentació i signatura d’un artífex d’època medieval a Catalunya; un fet singular i pioner al país que, alhora, denota un estatus social important.
Coneix el testament del mestre medieval
Recentment, entre els pergamins del calaix de testaments de la Pia Almoina del Pa en la Seu de Girona, s’ha trobat el testament d’Arnau Cadell, realitzat el 13 d’octubre de 1221, on va disposar ser enterrat al cementiri de la catedral de Girona. L’estat de conservació del document no és bo, algunes parts es troben molt malmeses o s’han perdut per culpa d’humitats. Aquest document, sumat a uns altres més indirectes, ens permet saber que Arnau Cadell era un artesà de posició elevada, que fins i tot prestava diners. Aquest fet s’exemplifica amb les donacions al Monestir de Sant Cugat, concretament de 300 sous; aquests, en realitat, eren deutes del Monestir relacionats amb les obres del Claustre. S’explica que el mestre els hi va perdonar els pagaments i va sufragar amb els seus béns els deutes de la construcció del Claustre del Monestir. Segons sembla, Cadell no va tenir fills biològics i va repartir els seus béns entre familiars i institucions eclesiàstiques. Un altre fet que s’explica al testament, tracta de què va donar part del seu patrimoni per pagar la formació d’un monjo del Monestir «Castelló, filio Petri Catelli», possiblement nebot seu.
El mestre devia ser, certament, algú d’especial confiança pels monjos doncs en alguns documents del cenobi, Cadell hi deixà la seva signatura en qualitat de testimoni. A part, Cadell també gaudia de prestigi com a mestre d’obres, aquesta raó i les fortes vinculacions amb el Monestir i l’orde que hi vivia, explicaria la inscripció i l’autoretrat al Claustre de Sant Cugat. Convertint-se així en el possible primer autor del romànic en rebre homenatge i ser recordat per la seva obra en aquest període històric a Catalunya.
Si vols conèixer més de les històries que amaguen els capitells, et recomanem la visita al Claustre del Monestir, tots els diumenges a les 12.
Documentació de referència:
J.M. MARQUÈS I PLANAGUMÀ: L’escultor Arnau Cadell i el claustre de la Seu de Girona, Societat Catalana d’Estudis Litúrgics, 2007.
I. LORÉS OTZET: El escultor Arnau Cadell, constructor de claustros, Revista de arte de amigos del románico (AdR), número 20, 2015.
