El Palau Abacial, símbol del poder feudal

Al segle XIII es va construir un castell, on els diversos reis d’Aragó van passar algun temps, sobre les restes d’un edifici més antic, probablement un hospital. La fortalesa, símbol del poder feudal del Monestir, es va convertir finalment en la residència de l’abat a partir del segle XIV. Disposa d’una cisterna elevada annexa per abastir d’aigua als monjos i al broc del Claustre. L’ordre del rei Felip V de destruir els castells catalans va comportar que l’edifici es convertís en un palau, de manera que se’n van modificar les façanes i es va construir sobre l’antic pati gòtic. Des de la secularització monàstica, ha estat la casa parroquial.

Palau Abacial_Monestir de Sant Cugat

D’Hospital a Palau Abascial

Al segle X hi havia un edifici antic al lloc que avui ocupa el Palau de l’Abat, probablement un hospital per a pobres i pelegrins. Dos-cents anys més tard, l’hospital es va traslladar a l’altra banda de la plaça d’Octavià, al carrer que porta el seu nom.

Al segle X hi havia un edifici antic al lloc que avui ocupa el Palau de l’Abat, probablement un hospital per a pobres i pelegrins. Dos-cents anys més tard, l’hospital es va traslladar a l’altra banda de la plaça d’Octavià, al carrer que porta el seu nom.

Aprofitant les restes de l’edifici anterior, el Castell d’Octavià es va construir al segle XIII i es va ampliar al XIV. Més que una fortalesa militar, sempre ha estat un element de prestigi, el símbol del senyoriu feudal dels monjos. Diferents reis d’Aragó s’hi van allotjar durant un temps, de manera que complia la mateixa funció que el palau reial de Poblet o de Santes Creus. El 1343 el rei Jaume III de Mallorca va ser empresonat aquí després d’haver estat derrotat pel rei Pere III el Cerimoniós.

Per complir amb l’ordre del rei Felip V de destruir les fortificacions, el 1716 els monjos van decidir obrir finestres i balcons a les façanes de manera que perdés el seu aspecte militar i semblés un palau, el de l’abat. Es van construir teulades sobre els merlets i els espais entre ells es van tapar amb maons o es van transformar en finestres. Es van aixecar els sostres interiors i es van col·locar portes més altes i senyorials. L’abat Llupià va fer construir el pati gòtic i cobrir l’escala, i va posar el seu escut d’armes a la nova entrada. El 1844 es va convertir en la casa parroquial, una funció que continua tenint avui en dia.

Cisterna-del-monestir_Monestir-de-Sant-Cugat

Cisterna del Monestir

Els pous sempre han subministrat aigua al Monestir i a la vila de Sant Cugat. La construcció del claustre romànic i la necessitat de tenir un broc central va implicar buscar aigua a una certa distància i construir una mina o canonada que acabés en una cisterna elevada.

D’aquesta manera, el desnivell entre la cisterna i el centre del Claustre crea, a través d’un vas comunicant, prou pressió per produir un raig vertical. El Monestir es troba entre dos rierols, el de Sant Cugat i el de Volpelleres. Per raons topogràfiques, es va triar el segon, que facilita el traçat de la conducció des de l’origen fins al Monestir. L’aigua transportada era per a ús exclusiu del Monestir i només durant un breu període al mig segle XVIII, també va abastir l’única font del poble. Quan es van confiscar les propietats de l’Església, conseqüentment, va ser un dels primers elements a ser recuperat.

La cisterna és un cos rectangular en forma de prisma construït amb carreus, actualment integrat al Palau de l’Abat. Al costat nord, hi ha una petita porta de ferro que actuava com a sobreeixidor, sota la qual hi havia hagut una tomba romana de marbre utilitzada com a abeurador, avui custodiada al Museu d’Arqueologia de Catalunya, substituïda per un lavabo de pedra. Sobre la petita porta hi ha la representació més antiga de l’escut heràldic del Monestir que conté un castell: el Castrum Octavianum.