Si ets un amant dels espais verds i la natura aquest és el teu post. En aquesta entrega et volem apropar els parcs i els espais naturals de Sant Cugat, que fan de la nostra ciutat un ciutat verda i única.
D’igual manera en aquestes línies també podràs esbrinar la gestió més interna dels parcs i els espais verds, juntament amb la seva salvaguarda i les actuacions de manteniment més directes per part de l’equip de l’Ajuntament de la ciutat. També conèixeràs el vessant més sostenible i ecofriendly dels parcs, juntament amb la seva importància dins de la recerca científica ambiental.
Jardins del Monestir
Les particularitats i la gestió dels parcs i jardins de Sant Cugat. Entrevista
Per tal de conèixer i descobrir els espias verds i naturals de Sant Cugat li hem realitzat una entrevista al Cap de Serveis de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Sant Cugat, un autèntic especialista i coneixedor del nostre patrimoni natural més proper. L’entrevista es centrarà en conèixer la gestió, l’administració i conèixer les particularitats que fan úniques els espais nauturals, parcs i jardins de Sant Cugat.
1. Com es gestionen les àrees verdes a Sant Cugat? D’acord amb quins criteris?
La gestió de les zones verdes a Sant Cugat fa referència a dos aspectes generals:
1. Si és obra nova, és a dir, la creació d’un nou parc o una nova àrea verda.
Pel que fa a la constitució d’un nou parc, l’Ajuntament ho pot fer de tres maneres diferents:
• Íntegrament des de l’Ajuntament, com per exemple el recent projecte d’enjardinament de la Rambla del Celler
• Contractant empreses privades. Sempre amb les condicions aportades per l’ajuntament. Assistint periòdicament a reunions amb l’empresa en qüestió, per supervisar els criteris mostrats per l’ajuntament envers el projecte.
• En col·laboració amb alguna entitat pública. Aquest és el cas del projecte del bosc de Volpalleres o de la Carretera de Cerdanyola. Les diferents entitats participen donant informes i analitzant els pros i els contres dels projectes.
2. El manteniment d’aquestes àrees verdes.
Aquest manteniment es realitza de manera mixta entre l’ajuntament i diferents empreses. Bàsicament hi ha tres grans empreses que es dediquen al manteniment. Més una quarta, que el realitza una empresa amb treballadors i treballadores amb risc d’exclusió social.
• Empresa dedicada a la poda de l’arbrat. Podes el més respectuoses possible amb l’arbre i tenint en compte els seus cicles biològics.
• Empresa dedicada a qüestions de reg, sòl, etc. Dins els paràmetres de sostenibilitat amb el reg, d’adobs naturals i reutilitzats de la mateixa ciutat, etc.
• Empresa que realitza diferents tractaments fitosanitaris. Sempre treballant i utilitzant productes biològics i naturals que no tenen un efecte nociu amb el medi.
• Empresa dedicada a la inserció laboral. Es dedica al manteniment d’àrees i zones verdes més petites de la ciutat. Ja fa alguns anys que aquest projecte està en marxa i es vol continuar mantenint en un futur.
Altres empreses contractades més petites, però que també fan una important tasca a la ciutat, són per exemple l’encarregada del tema de la legionel·losi. Cada any s’ha de fer una anàlisi i neteja de tot el sistema de reg abans de ser utilitzat per la temporada d’estiu.
Una altra empresa es cuida i subministra l’estoc de mobiliari urbà, com per exemple, papereres, bancs, etc.
Una empresa es dedica exclusivament als materials dels parcs infantils. A Sant Cugat n’hi ha molts, i és important que sempre es vagin mantenint i/o reemplaçant per nous si és el cas.
Finalment, i només en determinats casos, es fa un manteniment dels patis d’algunes escoles públiques o instituts que, prèviament ho hagin pactat amb l’ajuntament.
Geografia mediterrània
Si parlem ara dels criteris que s’utilitzen de cara a una bona gestió de les àrees verdes a Sant Cugat, el primer que hem de fer és situar-nos geogràficament. A on es troba posicionada geogràficament la ciutat. El clima que té, que és una ciutat amb clima mediterrani, i que a l’estar a la base de la Serra de Collserola li dóna uns trets específics i diferents que la mateixa ciutat de Barcelona que només està a 15 km en línia recta. El tipus de sòl o la pluviometria que hi ha també afecta moltíssim als arbres que hi puguin viure.
A més a més d’aquests criteris objectius de situació geogràfica i climatologia, el que es té molt en compte a Sant Cugat són els aspectes històrics i culturals. Uns trets històrics que estan molt lligats al Monestir. I culturals, com poden ser els tipus de conreus que s’hi feien, com ara les faves, els cereals, vinya… És important tenir en compte aquests aspectes, perquè per exemple, és evident que Sant Cugat no és terra de palmeres o altres plantes o conreus que serien propis d’altres zones.
Sostenibilitat dels espais verds
El criteri més evident que es fa servir per a la gestió i manteniment de les àrees verdes és el de sostenibilitat. Es realitzen sembres en espais grans de gespes pròpies de la zona, amb llavors d’espècies autòctones. Un exemple és la varietat de gespa que s’ha plantat al projecte d’enjardinament de la Rambla del Celler. En altres llocs es deixa que espais verds com poden ser els jardins de pollancres de la zona de Coll Favà o els propers al pont de Can Vernet, creixin amb gespa natural i altres gramínies que van sortint de manera espontània. Només es passa la segadora cada cert temps perquè les herbes no siguin massa altes, i així es potencien les herbes horitzontals i, a la vegada, també és una manera d’eliminar les ”males herbes”.
És important fer entendre a la gent que les gespes que es veuen no són gespes angleses o d’altres climes que necessiten molt més aport d’aigua. Les que tenim a Sant Cugat són de la mateixa terra i, per tant, el seu consum hídric és molt menor.
La investigació científica ambiental
La investigació científica i els estudis i projectes que estan en marxa per una millor gestió dels espais verds a la ciutat són clau també perquè en un futur es vagin prenent noves mesures per viure en una ciutat verda de qualitat. Ara mateix, s’està duent un estudi pioner per determinar quines són les espècies d’arbres que absorbeixen més contaminants, ja siguin, diòxid de sofre, cadmi, però també radiació, etc. Fins ara coneixem les mesures restrictives per una millor qualitat d’aire. És a dir, les que prohibeixen per exemple que els cotxes no passin d’uns certs límits de contaminació, prohibir la circulació en determinats llocs de la ciutat, etc. Però les mesures regeneradores de l’aire a les ciutats, no es coneixen tant. En canvi, en molts països europeus ja fa temps que es porten a terme.
Regulació de la temperatura ambiental
I quina és la clau per emprendre aquestes mesures? Els arbres. A més d’escollir els que més absorbeixen els contaminants, s’ha de veure els grans beneficis que aporten pel que fa a la capacitat d’oxigenació que tenen o la regulació de temperatura que fan en moments de calor com l’estiu. Hi pot haver una diferència de 10 graus de temperatura en un carrer on hi ha una gran massa arbòria que en un altre on no hi hagi arbres, o aquests no siguin prou grans. En aquest aspecte, cal dir que és important saber quines espècies d’arbres s’han de plantar en determinats espais. Es posaran espècies d’arbres que es poden desenvolupar àmpliament en zones o rambles/avingudes que siguin també grans.
Camins escolars
Per últim, a Sant Cugat també s’està estudiant la creació i potenciació del que se’n diuen camins escolars. Com les vies verdes que ja hi ha entre algunes de les ciutats del nostre entorn, que serveixen sobretot perquè molta de la fauna pugui anar d’un lloc a l’altre i no hagi de travessar autopistes o zones urbanes. Dins la mateixa ciutat es vol crear aquests camins verds escolars, que permetin anar tranquil·lament caminant, amb bici, etc., des de casa a l’escola i s’eviti agafar el cotxe per fer un recorregut de 500 metres. Això donaria molta reducció del trànsit rodat en hores puntes.
2. Quin és el punt diferencial respecte a altres municipis?
Des del principi al final, des de la idea inicial d’un projecte a la creació final d’aquest, es tracta de manera global.
Sempre es mira amb la perspectiva de crear una ciutat verda de qualitat i sostenible. Equilibrada i proporcional amb el nombre d’habitants que hi ha i amb les seves necessitats. També mirant quin tipus de ciutadania tenim. Per exemple, Sant Cugat és una ciutat amb molts nens, per tant, dins les zones verdes existeixen un gran nombre d’espais dedicats als infants.
Aconseguir un espai verd de qualitat és per exemple modificar alguns espais respectant trets culturals i/o històrics. L’espai que hi ha al lateral del Monestir, anteriorment hi havia plataners. Es van treure, donat que la seva alçada feia impossible admirar els finestrals gòtics de l’església. Es va optar per plantar lledoners, que són autòctons i tenen un creixement més horitzontal, i, a la vegada, permeten veure tot el perfil sud de l’església. A banda, també s’hi han plantat els anomenats arbres de Judes (Cercis siliquatrum) amb referència i respecte a l’àmbit religiós.
3. Quants arbres hi ha per habitant? Quants arbres hi ha plantats?
Depenent de si el que es conti són només els arbres viaris o també s’hi afegeixen els que es troben en els parcs i jardins. En el primer cas, la mitjana es queda en menys d’un arbre per persona, però si es conten els arbres de les zones verdes de la ciutat, la ràtio és de més d’un arbre per habitant.
A escala europea, el país que té més arbres per habitant és Estocolm. En l’ambit espanyol, la primera ciutat és Vitòria. Sant Cugat està al podi, ja que es troba a la tercera ciutat d’Espanya amb més arbres per habitant.
4. Quins beneficis té el viure envoltats de verd?
Alguns d’ells ja els hem anat comentant. Per exemple, un dels beneficis que ens ve al cap primerament és una reducció clara dels nivells de contaminants presents a l’aire de les nostres ciutats. Però n’hi ha altres com una reducció en el soroll. Moltes vegades es posen plaques o materials artificials en zones a prop de l’autopista (cas del barri de Mas Gener) per l’elevat soroll que pateixen a aquesta zona. Doncs, en molts casos, els arbres, sobretot els de més envergadura, són un aliat contra diferents sorolls (autopista, vies de tren, carreteres principals dins de les ciutats).
Els espais verds porten associada una biodiversitat animal que moltes vegades no en som conscients. A més a més dels anteriors beneficis més evidents, també trobem en els espais verds una calma molt necessaris en les societats tan urbanes en les quals vivim. El color verd dóna pau i és agradable. Ens ajuda a treure toxines del cos i de la ment.
Turó de Can Mates
5. Com es gestiona l’aigua i d’on s’agafa
Els pous i zones on hi ha emmagatzemada aigua dins el sòl, és una de les aportacions importants de l’aigua que es fa servir per al reg de zones verdes. El bosc de Can Gatxet és un exemple prou clar d’aquest tipus de subministrament d’aigua. Fins als anys 60 o 70, hi havia un estany natural que es nodria dels baixants d’aigües de Collserola. Ara en queda una petita bassa i una font. Aquesta aigua es va a buscar amb uns vehicles especials de l’ajuntament i és aprofitada pel reg. Casos semblants es donen en diferents punts de la ciutat.
A més a més, en els diferents parcs i jardins i en les rotondes de la ciutat s’ha creat un espai de grava als voltants o en punts on acaba un pendent, que acumula tota l’aigua sobrant de pluja o la del mateix reg i la recondueix altre cop dins el nivell freàtic.
Un altre exemple d’aquest aport d’aigua és en l’estany de la Guinardera, actualment en restauració. S’està preparant perquè tota l’aigua de l’estany sigui d’escorrenties naturals i del mateix nivell freàtic de la zona. Aquest estany estava molt malmès i hi havia gran quantitat de deixalles i espècies invasores que la mateixa gent havia introduït. Es va buidar i netejar tot, i el fang sobrant del buidatge s’ha aprofitat per omplir buits de terra que faltaven en determinats punts de la ciutat on l’erosió hi havia actuat.
Un dels altres punts on s’aprofita l’aigua d’escorrentia de Collserola és la zona de Mas Gener. Però hi ha determinats moments o èpoques de l’any, que si no ha plogut prou o venim d’una llarga sequera, l’ajuntament ha de tractar amb la companyia d’aigües i fer-ne ús.
Però tot el que s’aprofita de pous i basses o estanys naturals és un aport realment important en tot el reg de la ciutat.
6. Què es fa amb les branques i fulles un cop estan podades?
Les branques i fulles que es recullen, tant de la tardor quan cauen o, sobretot, de les grans quantitats que se’n generen de la poda, es trituren i serveix com a compost. Cada empresa contractada per l’ajuntament fa el seu compost i després s’aprofita per als jardins i altres àrees verdes de la ciutat. Tot forma part d’un mateix cicle de reutilització dels materials que, a la vegada donarà peu a poder plantar nous arbres en llocs que es necessiti. Si plou, també s’evita l’erosió, hi ha un augment d’humitat del sòl i es potencia la vida microbiana i que hi hagi un major intercanvi de nutrients a la terra, etc.
Cal remarcar que tant en els tractaments fitosanitaris com els d’adob no s’utilitzen productes químics ni derivats.
7. Quants metres estan destinats al verd urbà?
Actualment, amb els parcs i jardins consolidats que tenim a Sant Cugat, i sense contar les àrees que queden limítrofes entre la ciutat i el Parc de Collserola, que sovint també es gaudeixen com a àrees verdes, però no es té un control des de l’ajuntament, ja que és zona més salvatge, es disposa de més de 300 hectàrees.
8. Aspectes rellevants que cal comunicar a la ciutadania per fer valdre el patrimoni verd de Sant Cugat.
Sant Cugat té un patrimoni verd de qualitat que es manté equilibrat i proporcionat tant amb el nombre d’habitants de la ciutat com per les necessitats que calen per al tipus de ciutadania que hi ha. Tot això millora el bioconfort i fa més agradable l’espai en el qual vivim, amb una reducció dels contaminants de l’aire, una major biodiversitat a la nostra ciutat, etc.
Cal preservar aquest patrimoni verd i fer-ne un bon ús de la millor manera que sabem, educant als més joves en valors naturals i també culturals. I, si es pot, no només conservar allò natural que és de tots, sinó també, millorar-lo de cara al futur. En altres paraules, volem preservar les zones verdes i els espais naturals de Sant Cugat, la nostra població.
Collserola
