En aquesta entrega us portem un text molt especial de la mà del nostre estimat guia i educador del Monestir Jorge Rodríguez Ariza, Dr. en Història de l’Art i especialista en art Medieval i simbologia. Com sabem que us agrada descobrir nous aspectes i detalls interessants i desconeguts del Monestir i la seva història, us hem preparat un post sobre els més bells manuscrits de l’Scriptorium del Monestir De Sant Cugat.
Els més bells manuscrits de l’Scriptorium
Més enllà de l’arquitectura i les escultures o pintures que pugui conservar, un dels tresors més preuats de qualsevol monestir medieval són els manuscrits produïts als seu scriptorium. L’estudi i l’escriptura són pilars fonamentals de la vida benedictina, juntament amb l’oració. Per això, quan es conserva alguna part d’aquestes produccions, om pot fer-se una idea real de la tasca cultural dels monjos de l’edat mitjana. El Monestir de Sant Cugat, en aquest sentit, ocupa un espai d’honor. I es que la primera referència documentada de la producció literària dels scriptoriums medievals catalans prové, precisament, del nostre Monestir. Es tracta de ‘La història dels reis de França’, produïda l’any 940. L’obra no la conservem, però tal com assenyala l’historiador Domènc Miquel, sabem que el text es va arribar a traduir a l’àrab, informació que coneixem gràcies a fonts andalusís, ja que va ser un regal del comte de Barcelona a Còrdova.
Scriptorium del Monestir de Sant Cugat
Encara avui l’Arxiu de la Corona d’Aragó guarda més de 80 manuscrits de l’antic Scriptorium del Monestir de Sant Cugat. Alguns d’aquests documents són realment antics i es remunten al segle XI, com ara el llibre ‘Diadema monachorum’. Alguns documents de l’scriptorium de Sant Cugat conservats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó han esdevingut claus importants per a la història de la cultura catalana, com per exemple la primera traducció del Decameró de Boccaccio al 1429. Altres manuscrits, per la seva banda, són eines fonamentals per conèixer el funcionament de la vida monàstica medieval, com ara el ‘Consuetudines Monasterii Sancti Cucuphatis’ més conegut com ‘El Costumari de Sant Cugat’. Va ser escrit pel monjo Pere Ferrer a principis del segle XIII com encàrrec de l’abat Raimon de Banyeres. Aquest llibre tenia la intenció de deixar per escrit quins eren els usos i costums del Monestir o, millor dit, quins havien de ser aquests usos i costums. Certament, la producció d’aquest llibre només es pot entendre a la llum de les tensions que es vivien dins de la comunitat monàstica entre els monjos partidaris de les noves disposicions del Concili Laterà de 1215 i els que, com l’abat i el mateix costumari, defensaven els vells costums.
Però, més enllà d’aquests documents, que són un tresor històric i literari, l’Scriptorium santcugatenc va ser productor d’alguns manuscrits on els miniaturistes medievals van generar un ric i original repertori d’imatges per codificar la història sagrada i la seva teologia mitjançant el llenguatge simbòlic. Tot seguit, presentarem i comentarem algunes de les més belles mostres d’aquestes miniatures que un dia van ser realitzades a l’Scriptorium de Sant Cugat. La selecció és en realitat un petit tast que ha de servir com un convit a l’exploració d’aquestes obres fascinants.
Sacramentari de Sant Cugat
Foli 69v del ‘Sacramentari de Sant Cugat’, S. XII. La imatge mostra el passatge de la Crucifixió de Crist, flanquejat per les figures de Maria i sant Joan Evangelista. La part superior de la imatge presenta un Sol a la dreta de Crist i una Lluna a la seva esquerra, elements que podrien fer al·lusió a l’eclipsi narrat per l’Evangeli de Marc o bé, més simbòlicament, remetre a la idea que el Crist està realitzant la conjugació o reunió de la dualitat del cosmos, la qual quedaria també expressada a la naturalesa femenina de la Verge i a la masculina de l’evangelista.
Als peus de la creu trobem un semicercle convex amb una figura humana barbada. Es tracta d’Adam. La Tradició recull que Crist va ser crucificat al mont Calvari, que vol dir “calavera”, ja que era creença que allà va ser enterrat Adam, és a dir, que sota la creu es trobava la seva calavera. La idea que transmet la miniatura és la de la regeneració de l’ésser humà mitjançant el sacrifici de Crist a la creu. L’antic Adam s’aixeca de la terra, ressuscitat, gràcies a l’acció del nou Adam, que és el Crist. Els elements vegetals del marc de l’escena reforcen aquesta presència de la vida renovada.
Missal de Sant Cugat
Foli 17r del ‘Missal de Sant Cugat’, 1315. L’interior d’aquesta lletra capital policromada i amb fons d’or acull l’episodi de l’epifania o visita dels mags al nen Jesús. L’infant, assegut a la faldilla de la Mare, rep els regals que porten els mags, que han arribat fins a l’indret que buscaven gràcies a l’estrella que els ha guiat i que està representada a la part superior de la lletra. La composició recorda molt a la del capitell amb el mateix tema que trobem al Claustre romànic del Monestir, on també apareix un dels mags assenyalant l’estrella i fent-li notar la seva presència a un altre mag, mentre que el primer d’ells fa l’ofrena al Nen Jesús.
Bíblia de Sant Cugat
Foli 5r de la Bíblia de Sant Cugat, segle XIV. El marge esquerre presenta una elegant miniatura vertical on s’han inserit escenes dels set dies de la Creació narrats al Gènesi bíblic. La vuitena i última imatge és el Crist a la creu i es pot interpretar com el “Vuitè dia de la Creació” o “Dia del Messies”, concepte que trobem a l’exegesi judeocristiana i que al·ludeix a la restauració del món creat i posteriorment caigut. L’acció sacrificial del Messies és la que fa possible aquest retorn al món primordial sortit de les mans de Déu.
‘Missale’ de Sant Cugat
Foli 329r del ‘Missale’ de Sant Cugat, segle XV. La miniatura presenta una imatge de Déu en Majestat sota la forma del Crist, tal com indica el nimbe crucífer daurat que trobem rere el seu cap. Amb la mà esquerra sosté l’orbe i amb la dreta fa el signe de la benedicció. Aquest crist divinitzat es troba flanquejat pel símbol dels Tetramorfs: àliga, àngel, lleó i toro, que tradicionalment es corresponen als quatre evangelistes: Joan, Mateu, Marc i Lluc, respectivament. Cal recordar, però, que a la iconologia més antiga, aquestes figures al·ludien als quatre aspectes del Crist: Déu fet home (figura humana-angèlica), que mor en sacrifici (toro), que ressuscita (lleó) i que ascendeix al Cel (àliga).
Fins aquí el text i la presentació dels tresors que amaga el Monestir. Esperem que hàgiu gaudit i analitzat detalls desconeguts sobre els més bells manuscrits de l’Scriptorium del Monestir, uns materials artístics i documentals únics que ajuden a explicar la història i la importància del Monestir més poderós del Comtat de Barcelona.
