El Nadal al Monestir de Sant Cugat està marcat en l’imaginari col·lectiu per l’assassinat de l’abat Biure, el 1350. Aquell any el noble Berenguer de Saltells, a causa d’una disputa testamentària, mata l’abat de Sant Cugat dins de l’església la mateixa nit de Nadal i causa un gran impacte en la comunitat monàstica, i també en la societat d’aquella època.
Els Saltells formen una família de la baixa noblesa amb base al mas Saltells, a Cerdanyola, i tenen uns vincles estrets amb el Monestir. Ramon de Saltells, el pare de Berenguer, en morir el 1348 deixa els seus béns al Monestir, amb una reserva de 10.000 sous per al seu fill, que en aquell moment és absent. La memòria monàstica explica aquesta absència atribuint a Berenguer una vida dissoluta, però el cert és que no se’n coneix el motiu i s’ha considerat la possibilitat que estigués en campanya amb l’exèrcit del rei. Sigui com sigui, Berenguer torna un any més tard i reclama la seva part de l’herència. Un arbitratge estipula que l’abat Biure li ha de pagar 47.340 sous en el termini de sis mesos, que incompleix Segons el relat recollit a les Constitucions de Catalunya, la nit de Nadal del 1350 Berenguer de Saltells i els seus companys, membres de l’elit vallesana, irrompen al cor de l’església durant l’ofici de matines amb barbes postisses i les espases desembeinades. Maten l’abat i després fugen per sempre i deixen, darrere seu, tota una llegenda.
Aquest episodi no modifica el rumb de la història del Monestir, però deixa empremta en la seva època. El crim causa commoció per la rellevància dels implicats, i la data i el lloc escollits, i s’erigeix, així, en un avís de la noblesa contra el poder creixent i abusiu de l’Església, acaparadora de béns i riqueses. Les corts de Perpinyà tracten el cas dos mesos després, imposant penes als assassins, però alhora legislant sobre les herències per limitar la pèrdua del patrimoni familiar a causa de les excessives donacions pietoses a l’Església.
Les corts de Perpinyà van tractar el cas dos mesos després, imposant penes als assassins, però legislant alhora sobre herències per limitar la pèrdua del patrimoni familiar a causa de les donacions pietoses a l’Església.
Amb el temps es va bastint una llegenda entorn dels personatges i llocs implicats, i se n’ha mantingut la memòria fins a l’actualitat. Avui encara es conserva a l’església l’urna que suposadament conté les despulles de l’abat i al Museu Diocesà de Barcelona, l’alba que vestia la nit de Nadal, tacada de sang. La capa, més luxosa, està trossejada i escampada per diferents museus d’arreu del món. Des de l’any 2000, es reviu cada any l’episodi amb l’obra teatral musicada Pedra i sang.