Per aquest Sant Jordi us hem preparat una entrevista molt interessant amb una figura molt reconeguda a Sant Cugat. Es tracta de l’historiador santcugatenc Domènec Miquel, un referent en la conservació i la història actual del Monestir.
La guia del Monestir
Enguany per la festa del llibre i la rosa, us proposem un llibre molt especial en format de guia, es tracta de la nova guia del Monestir, escrita i plantejada per Domènec Miquel. En aquesta guia trobareu tota la història del Monestir i els seus habitants, els monjos benedictins junt amb un seguit de curiositats desconegudes sobre el modus vivendi dels monjos, les seves activitats i, per altra banda, tots els secrets de l’arquitectura de l’edifici.
Entrevista a Domènec Miquel
A continuació, us deixem amb l’entrevista; aquesta estarà dividida en dues parts: la presentació de l’autor i una segona centrada en la guia i els seus secrets.
Presentació de l’entrevistat
- Qui és Domènec Miquel?
Em dic Domènec Miquel i soc historiador, una professió no gaire agraïda. Vaig començar la meva carrera acadèmica estudiant arqueologia, però després em vaig passar a la història moderna perquè em permetia treballar sol. Tot i això, he participat en excavacions arqueològiques fins a l’any 1982.
-
Que t’uneix al Monestir de Sant Cugat? Com coneixes tant del Monestir i la seva història?
La meva família és de Sant Cugat de tota la vida, quan el meu pare va fer 90 anys li vaig fer un arbre de família. Jo estava convençut que els Miquel havien arribat a Sant Cugat amb les migracions del s. XVIII, però vaig veure que el 1308 ja eren aquí, molt més aviat del que pensava. Realment és una de les famílies més antigues de la població, juntament amb els Canals i els Casanova, entre d’altres.
No vaig poder esbrinar d’on venien prèviament, els vaig trobar per primera vegada al 1308 al llibre de Batllia escrit a Sant Cugat. En aquest apareix un personatge anomenat Miquel Deztorrins, el cognom prové del Mas Deztorrins que passarà a ser anomenat Mas Miquel posteriorment. És curiós perquè aquest nom s’acabarà convertint en cognom. A partir d’aquí els vas trobant segles endavant.
-
Quina és la teva relació amb el Monestir de Sant Cugat? Que et lliga amb aquest?
La meva família sempre ha estat molt vinculada al Monestir. En el moment que hi ha la subhasta del claustre, sempre es parla que qui va intervenir va ser l’hipotecari Benet Portada, però aquest personatge no va anar sol. Aquest home anava acompanyat d’un altre senyor, en Josep Serrà Bolonyà que era el propietari de Can Xandri i que és el que va ajudar al fet que s’arreglessin i tot plegat. Ara per generació jo soc el propietari de Can Xandri.
Quan l’any 1968 hi ha tot el problema de les muralles, que l’alcalde les vol tirar a terra i fer-les 6 metres més endintre perquè poguessin passar els cotxes. Qui va capitanejar tota la protesta ciutadana va ser un cosí germà del meu pare. Just després, en el moment que l’alcalde va voler treure tot que hi havia a la banda nord del Monestir, l’escorxador, el cementiri i el camp de futbol el meu pare li va regalar un terreny amb la condició que ho havia de fer en 1 any. Li va dir, jo te’l dono, però l’has de treure en 1 any i si no te’l trec.
Hem tingut sempre una relació molt estreta amb el Monestir, de fet quan hi va haver el primer ajuntament democràtic vaig donar una sèrie de coses i altres, i l’any 1982 vaig entrar a formar part del patronat del Monestir i mira, encara hi continuo.
Parlem del llibre
-
Quines parts no s’han de perdre de la guia?
La guia està estructurada en dues parts bàsiques, una la introducció històrica per entendre una mica el monestir de Sant Cugat. Avui en dia les nostres percepcions del Monestir es basen en dos models que són: Montserrat i Poblet. En canvi, l’estructura monacal de Sant Cugat sobretot amb l’estructura de l’edat Moderna i la degeneració del model de l’edat mitjana, va provocar que a partir del s. VXI els monjos haguessin de ser fills de nobles, això ja t’està indicant que aquest no és un Monestir qualsevol. Es tractava d’un reducte de la noblesa i que seran una gent extraordinàriament conservadora i extraordinàriament defensora dels drets feudals, i que no hi va haver manera que evolucionessin mentalment. És un monacat molt especial i això és important d’entendre, ja que explica per què Sant Cugat arriba on arriba.
Per altra banda, està la part del Monestir i la seva arquitectura. En el 1835 (desamortització de Mendizábal), quan s’assalta el Monestir, no es crema l’església perquè aquesta feia funció de parròquia, ja que la parròquia havia estat ocupada per la milícia nacional i funcionava de quarter, però tampoc es toca el claustre ni el palau abacial. El que realment es toca són les cases dels monjos que no en queda ni una. És a dir, si tu ets un pagès de Sant Cugat que dorm en una màrfega de palla i tu saps que els monjos dormien en 3 matalassos de llana, doncs que fas? Vens a buscar els matalassos i te’ls emportes.
Sí que va haver-hi un petit incendi, sobretot al forn de pa, ja que era un monopoli feudal que encara es mantenia i es volia acabar amb aquest model. Però sobretot el que hi va haver va ser un saqueig de les cases dels monjos; es van emportar els plats, les vaixelles, la roba i els mobles i quan es van acabar totes aquestes coses es van endur, les bigues i les teules. És un moment en què Sant Cugat està en creixement demogràfic, necessiten material per muntar les cases. Qui compra el claustre quan surt a subhasta?, un grup francès que vol desmuntar el claustre per reaprofitar-lo per construir cases, passaran de 800 a 2.000 habitants, necessiten cases per poder viure. Sempre dic que la història de Sant Cugat és com un cor que batega; ve una pesta, contracció i la població es redueix i posteriorment anirà creixent.
Hi ha una sèrie de cases del carrer de baix que s’abandonen i desmunten les teulades, ja que només paguen impostos les cases amb teulada. Si no hi ha teulada ja no és una casa, és un hort. A la que es refà la demografia es necessiten més cases i aquells horts es converteixen altra vegada en cases, és molt curiós.
FOTO: MANÉ ESPINOSA.
-
Quines són les 3 dades més curioses i interessants per a tu de la guia?
En el cartoral hi ha bastants deesses de gent que es vol enterrar al Monestir, moltes d’aquestes deixaven diners, propietats, animals i esclaus. Segurament hi hauria esclaus sarraïns que treballaven aquí i per això trobem alguna dovella de la volta de color vermellós. També caldria destacar que aquesta pedra, prové de la riera de Rubí, per tant és de proximitat. El nom de la ciutat de Rubí prové del color de la pedra en qüestió. Per altra banda, les bases i les voltes són de pedra de Montjuïc, les columnes són de pedra de Girona i la resta del claustre (podis) seria de pedra anomenada genèricament de Campanyà.
L’edifici del Palau Abacial hi ha una part que es va enderrocar passat el 1835, perquè com passa amb tots els monestirs Madrid va concedir un permís per buscar el tresor que hi havia enterrat dels monjos, ja que a tot arreu hi havia enterrat un tresor dels monjos que no ha trobat mai ningú en cap monestir. Aleshores van decidir fer una galeria que anava cap endins de l’església i es ficava sota un dels pilars d’aquesta. Van ser tan bèsties que quan es van trobar amb la muralla romana la van trencar fent una volta, per tal de poder passar, una cosa inaudita, això va ser cap al 1850. Això va provocar que l’edifici del Palau Abacial que molt afectat estructuralment i va haver-se de derruir una part. Ara quan observem l’edifici podem veure unes finestres reals i altres de posteriors i reconstruïdes.
Finalment, al claustre no hi ha dos capitells iguals, inclús els capitells corintis que poden semblar-ho no ho són, cada un té la seva forma, particularitat i singularitat.
-
Pel dia de Sant Jordi, a qui regalaries aquesta guia? Quin tipus de persona gaudiria amb aquest llibre?
La persona que s’interessi pels monuments de Catalunya i la història de Catalunya. Penso que és una guia fonamental, el Monestir de Sant Cugat és un dels grans monestirs de Catalunya i no té el reconeixement que mereix.
És una guia escrita per qualsevol persona i de qualsevol nivell. És una guia, no un llibre i et va donant les pautes a mesura que vas avançant amb aquesta pel Monestir.
-
Finalment, quines noves dades podran descobrir els santcugatencs i santcugatenques del Monestir de la ciutat i la seva història que no coneguin?
Les històries que s’han escrit del Monestir sempre han partit de les històries que han escrit els monjos i són històries molt tendencioses, ja que els monjos intenten quedar bé no explicar la veritat. Cal fer una història més desapassionada i explicant el que trobes en altres bandes.
Jo he treballat amb temes de jurisdicció, ja que els habitants volien estar sota la jurisdicció del rei i no de l’abat. La jurisdicció del rei sempre és més equànime i més benèvola. Doncs si tu mires les fonts del Monestir, no passa res, és una meravella. En canvi, si busqués altres fonts de la real audiència, t’expliquen el que no expliquen els monjos. Per exemple, al llarg del s. VIX el veguer de Barcelona va haver d’intervenir aquí a Sant Cugat diverses vegades, perquè els monjos es passaven. Un exemple és el cas d’en Domènec Rull, propietari de Can Volpelleres, tancat a la pressor pel paborde major per una causa arbitrària, no se sap per què. La seva família i amics recorren al veguer de Barcelona i aquest es trasllada a Sant Cugat per revisar aquest empresonament. A partir d’aquí i l’empresonament injust del propietari el veguer comença a estirar el fil i comencen a sortir a la llum els problemes de castedat dels monjos. És clar, això en els llibres del Monestir no hi surten mai. En canvi, quan busques en els llibres de la reial audiència trobes denúncies de violació on sortien els noms de les dones, però no els noms dels monjos, això és el que no se sap i no es coneix del Monestir.
Finalment, les tortures als detinguts. Sort que eren monjos i predicaven la caritat cristiana. Dins el Palau Abacial es troba la sitja, la masmorra amb forma de cúpula a les fosques. En el s. XVI quan et ficaven dintre hi havia una argolla i et subjectaven el coll a la paret amb la qual cosa no et podies moure de la paret. La qual cosa vol dir que tu podies tenir una gerra d’aigua a davant i no podies veure, que havies de pixar i cagar a sobre, tu no podies estirar-te per dormir. Llavors et planteges, això feien els monjos?
Si vols conèixer més sobre les històries desconegudes del Monestir, t’alenem que et facis amb una de les noves guies del Monestir! Les podràs trobar aquest Sant Jordi en castellà i català, serà una magnífica manera d’ampliar el teu coneixement del monument referent i la icona de la nostra ciutat.
