El recinte monàstic, la vida dins del murs
El Monestir de Sant Cugat, ocupat per una comunitat religiosa masculina regida per la regla de Sant Benet, a la pràctica és, com la majoria de grans monestirs, una unitat productiva-administrativa i gaudeix d’un sistema de govern independent de comtes i bisbes. Malgrat que la seva vida quotidiana es desenvolupi dins dels murs del recinte, té grans propietats que proporcionen tot allò que és imprescindible per a la subsistència dels monjos. Les muralles defensen el Monestir i el separen del món exterior, en configuren l’estructura i generen un recinte intern del qual encara conservem les parts més importants: l’església, el Claustre i les seves dependències, i el Palau Abacial.
![Torre del Portal Major Torre del Portal Major_Monestir de Sant Cugat](https://visit.santcugat.cat/wp-content/uploads/2019/01/Torre-del-Portal-Major.jpg)
Torre del Portal Major
Aquesta construcció fa la funció de torre de l’homenatge al castell d’Octavià i és l’entrada al recinte monàstic, la qual disposa dels elements imprescindibles per defensar-la dels possibles invasors.
![Plaça-de-L´Om_Monestir-de-Sant-Cugat Plaça-de-L´Om_Monestir-de-Sant-Cugat](https://visit.santcugat.cat/wp-content/uploads/2018/12/Plaça-de-L´Om_Monestir-de-Sant-Cugat-compressor.jpg)
Plaça de l´Om
La plaça de l’Om és l’espai intermedi entre la clausura estricta i el món exterior més enllà dels murs del Monestir, raó per la qual aquí es pot trobar la presència de laics.
![Muralles-medievals_recinte-monàstic Muralles medievals](https://visit.santcugat.cat/wp-content/uploads/2019/01/Muralles-medievals_recinte-monàstic-1.jpg)
Muralles
L’aïllament dels monestirs i dels seus habitants s’evidencia de manera física amb els murs que separen el recinte monàstic de la resta del món. A partir del segle XIV, aquestes estructures es fortifiquen i, en conseqüència, esdevenen poderoses muralles defensives.