El castell d’Octavià, el castrum Octavianum, és un dels noms històrics associats al Monestir de Sant Cugat. Fa al·lusió a la seva condició de castell termenat (castrum), un castell amb jurisdicció sobre un territori associat –una bona part de l’actual terme municipal de Sant Cugat–, amb funcions defensives, governatives i judicials. Es pot considerar que el castrum Octavianum es consolida amb el reconeixement reial de Jaume I, el 1234, i en el context
Pel que fa a l’origen, al segle IX, el Monestir obté la titularitat del lloc on s’aixeca i els terrenys immediats, que constitueixen l’alou monàstic concedit i delimitat més tard pel comte Sunyer (918-938). Al llarg dels segles X i XI va adquirint propietats als territoris veïns –la vall de Gausac, la vil·la de Cercèdol i la vil·la d’Aiguallonga– i les integra en aquest alou. Com a alou senyorial, el Monestir hi deu exercir, avalat per la immunitat que li atorguen els preceptes reials i les butlles papals, una senyoria jurisdiccional similar a la d’un castell termenat.
Preceptes i butlles, però, fan referència a l’alou, i en algun moment sorgeix la necessitat d’equiparar l’alou monàstic amb el castell termenat, la unitat de senyoria jurisdiccional per excel·lència segons el dret feudal. No queda clar el procés de creació de la figura del castrum Octavianum, una expressió que el vincula al topònim històric del lloc, però tot apunta a una construcció per fer encaixar una senyoria efectiva en l’ordenament jurídic feudal del moment i assumir-ne totes les prerrogatives. El primer esment a la documentació medieval, datat el 1054, se sospita que és fals i que en realitat és de mitjan segle XIII. El Cartulari de Sant Cugat, compilat entre els anys 1225-1239, recull els dos següents esments coneguts. La butlla del papa Calixt II de l’any 1120, l’original de la qual no es conserva, conté el primer d’aquests esments. El privilegi expedit per Jaume I el 1234 confirma al Monestir els seus béns, entre els quals s’inclou “la vila de Sant Cugat amb els seus termes, que antigament es deia castell d’Octavià”.
És precisament unes dècades més tard quan el castell d’Octavià comença a aparèixer profusament en la documentació com a enquadrament de referència de masos, homes i dones del terme de Sant Cugat. D’altra banda, el Monestir esgrimeix fins que es dissol la seva condició de castell per argumentar els privilegis i l’autoritat que té sobre la vila i el terme de Sant Cugat. Per exemple, serveix per justificar la imposició de servituds i mals usos a la pagesia pel costum del castell, o per reclamar la col·laboració de la població en la reparació de les muralles. El seu símbol heràldic, un castell amb merlets, es reprodueix allà on el Monestir té interès de refermar el seu poder terrenal.