L’Església del Monestir, el tercer temple
L’església és l’espai central de la litúrgia monàstica, on els monjos s’apleguen vuit cops al dia per celebrar l’ofici diví i on convoquen el poble per a les grans celebracions. També és un compendi d’art romànic, gòtic i barroc. Des del 1833 acull la parròquia local de Sant Pere d’Octavià.
El temple actual és el tercer que ha tingut el Monestir. El primer va ser l’antiga església paleocristiana, on la tradició diu que es guardaven les relíquies del màrtir Cugat; al seu entorn es va construir el primitiu cenobi. Després de l’any 1000 aquell temple és substituït per un altre de molt més gran, romànic, semblant a Sant Vicenç de Cardona. Al començament del segle XII és profanat per un atac almoràvit. Això porta a la construcció del tercer temple, que s’acaba cap a mitjan segle XIV. La lentitud de les obres fa que el temple s’iniciï en estil romànic i s’acabi amb una façana plenament gòtica. Així, doncs, l’actual església del Monestir és la millor mostra de la transició d’estils arquitectònics de la Catalunya medieval.
Façana de l’església, exponent del gòtic català
Per la seva magnitud, el volum de la portalada i les grans dimensions del rosetó, la façana de l’església monàstica de Sant Cugat és una de les més atractives del gòtic català.
Portada de l’església
Els monjos volen dotar l’església d’una gran portada que simbolitzi la riquesa i la importància del Monestir, però, alhora, ha de ser prou sòbria per expressar l’austeritat monacal. La solució és crear un nou cos adossat a la façana que hi proporcioni més profunditat i permeti ubicar-hi les onze arcuacions apuntades i decreixents sostingudes per sengles columnes…
Rosassa o rosetó
La gran finestra circular col·locada sobre la portada és, amb tota seguretat, un dels tresors més valuosos del Monestir. L’espai radial de la rosassa és el lloc privilegiat per inserir-hi imatges de la història sagrada que, contemplades des de l’interior de l’església, brillen gràcies als vidres de colors que donen forma a la llum.
Transició del romànic al gòtic
L’actual església és el tercer temple del Monestir. Construït després de l’atac dels almoràvits, costa dos segles de treball. Així, dona temps a l’arribada de nous sistemes constructius, de manera que es passa del romànic inicial a l’estil gòtic amb el qual s’enllesteix l’obra. Amb tot, l’interior del temple presenta una harmonia formal i una coherència estètica que fan difícil copsar aquesta transició d’estil a primera vista.
En els dos segles que dura l’obra de l’església monàstica, es produeix el canvi entre el sistema arquitectònic romànic i el gòtic, una circumstància que provoca dubtes als mestres constructors, amb algunes rectificacions sobre parts construïdes.
La primera fase constructiva, en el segle XII, inclou els absis i els dos primers trams de voltes, separades amb arcs de punt rodó. Després les obres resten aturades prop de mig segle i es reprenen amb formes gòtiques que distingim pels arcs apuntats i uns finestrals molt més grans. Sobre el transsepte romànic s’aixeca un cimbori octagonal a manera de llanterna, cobert per la intersecció de quatre voltes apuntades i tancades per una clau de volta on figura la imatge de Déu en Majestat. Les finestres són d’un gòtic molt primitiu amb divisions arboriformes.
El millor exemple del pas del romànic al gòtic es troba en les diferències que presenta la ubicació de la imposta dels arcs formers en cadascun dels quatre pilars del transsepte. Mirant els més propers a l’absis, la imposta del dret és més baixa que el de l’esquerre. En la cara oposada, el dret manté el nivell més baix, la qual cosa indica que seria la proposta de continuació romànica. Però el pilar es prolonga en alçada i apareix una segona imposta gòtica a la base dels arcs apuntats.
Absis
La capçalera de l’església es compon de tres absis d’època romànica. Tots tres presenten una sèrie d’elements arquitectònics d’interès que ens ajuden a interpretar millor els usos de l’espai monàstic en temps passats, i també la seva evolució arquitectònica.
L’absis lateral esquerre és perfectament semicilíndric i llis en l’interior.
Presbiteri
El presbiteri de l’església ha experimentat diverses transformacions d’acord amb els canvis litúrgics i els corrents artístics de cada moment. L’aspecte actual envoltat per una balustrada neoclàssica és resultat de la reforma que hi porta a terme l’abat Montero l’any 1798. El gran retaule gòtic de fusta és cremat el juliol del 1936.
De capella de Tots els Sants a Sagristia Nova
L’espai que ocupa l’actual sagristia corresponia originàriament a la capella de Tots els Sants. L’ordena construir l’abat Gerald de Clasquerí, que el 1290 hi crea el benefici de Tots els Sants. Ell mateix és enterrat en aquest espai, on encara es conserva la tapa i la lauda de la seva ossera.
La construcció correspon al segon romànic.
Cimbori
En les esglésies, l’espai on s’encreua la nau central amb el transsepte s’acostuma a cobrir amb una cúpula. El pas de l’espai quadrat del sòl al cercle superior de la coberta simbolitza el pas de la terra al cel. En el segon romànic aquesta volta es pot elevar sobre una llanterna que n’il·lumina l’interior.